Les Lleis que Regulen la Veterinària: Tot el que has de Saber

Avui, a VetWarriors, volem aprofundir per entendre millor com hem acabat en aquest RD 666/23.

Per fer-ho ens basarem en el document que vam fer per la xerrada a la UAB i que et pots descarregar en format pdf (aquí).

Introducció

La veterinària va néixer històricament vinculada a la GUERRA (primer varem pertànyer al “Ministerio de guerra”), a la ramaderia i la producció d’aliments, no a la medicina humana.

Des dels seus inicis, la seva funció principal era tractar els cavalls de l’exèrcit, protegir la sanitat animal, garantir la producció ramadera i controlar zoonosis en els animals destinats al consum humà.
Per aquest motiu, la veterinària sempre ha estat sota l’àmbit de l’agricultura i la producció animal, no de la sanitat humana.

La veterinària, tot i ser una professió sanitària , no depèn directament del Ministeri de Sanitat, sinó que està regulada principalment pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i, a Catalunya, pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC).

Competències assignades pel sistema administratiu

• El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) és qui regula la sanitat animal i la seguretat alimentària.
• El Ministeri de Sanitat només supervisa aquells aspectes de la veterinària que afecten directament la salut pública, com zoonosis i seguretat alimentària.

El MAPA i els departaments autonòmics (DACC a Catalunya) tenen competències en:

• • • Regulació de medicaments veterinaris.
    • Control de prescripció i ús d’antibiòtics en animals.
    • Sanitat animal i benestar animal.
    • Inspecció d’aliments d’origen animal.
    • Formació i supervisió dels veterinaris clínics.

El Ministeri de Sanitat només té competències en:

• • • Control d’epidèmies i zoonosis que afecten humans (per exemple, ràbia o grip aviària).
    • Supervisió de la seguretat alimentària a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).
    • Coordinació amb el MAPA en temes de salut pública i resistència antimicrobiana.

Els veterinaris som realment sanitaris?
Els veterinaris hem reclamat en diverses ocasions que la veterinària sigui considerada una professió plenament sanitària i que passi a dependre del Ministeri de Sanitat, especialment en aspectes de salut pública i zoonosis.
El concepte ONE HEALTH està en boca de tothom!

 

La formació reglada veterinària no està considerada ciència de la salut i això fa, per exemple, que no poguem tenir un M.I.R i que no estem en igualtat de condicions que la medicina humana.

RECONEIX AL VETERINARI/A COM A PROFESSIONAL SANITARI, PERÒ AMB DIFERÈNCIES.

 

• •  La seva regulació està separada de la medicina humana.
  • Els veterinari@s tenen el dret i la responsabilitat de prescriure medicaments per als animals, però ho fan sota normatives pròpies, com la Llei 29/2006 de garanties i ús racional del medicament (enllaç aquí) i el RD 666/2023 (enllaç).
  • La Llei 44/2003 no ens inclou en el mateix règim de prescripció que metges i farmacèutics, fet que ha generat desigualtats en l’accés a certs medicaments.
  • No es reconeixen drets laborals similars als metges.
  • L’activitat econòmica no està reconeguda com a sanitària tot i ser sanitaris.

PRESCRIPCIÓ DE MEDICAMENTS VETERINARIS

 

• • Només els veterinaris poden prescriure medicaments veterinari per a animals.
  • Prioritat dels medicaments autoritzats per a ús veterinari, seguint la cascada de
    prescripció.
  • Limitacions en l’ús d’antibiòtics i antimicrobians per combatre la resistència bacteriana.
  • Recepta obligatòria per a medicaments subjectes a prescripció, amb informació detallada sobre:
    • • Identificació de l’animal.
      • Dosi i duració del tractament.
      • Temps d’espera per a animals destinats a consum humà.

⚠️ Prohibida la prescripció “off-label” (fora de la fitxa tècnica), excepte si està justificat per un veterinari.

DISPENSACIÓ I GESTIÓ DELS MEDICAMENTS

 

Els veterinaris no poden vendre medicaments, només poden:

• • Prescriure medicaments per a la seva dispensació en farmàcies o establiments autoritzats.
  • Administrar medicaments en consulta sota supervisió veterinària.
  • Cedir medicaments només en situacions justificades per garantir la continuïtat del tractament.

📌 Registre obligatori de medicaments administrats o cedits per garantir la traçabilitat.
📌 Conservació de registres durant 5 anys per a possibles inspeccions.

🚫 No es poden acceptar devolucions de medicaments, excepte en casos de defectes de qualitat o errors en la dispensació.

ÚS D’ANTIMICROBIANS I RESISTÈNCIA BACTERIANA

 

Control estricte de la prescripció d’antibiòtics:

• • Prohibit l’ús preventiu d’antibiòtics, excepte en situacions excepcionals.
  • Prescripció amb antibiograma obligatori en alguns casos, especialment per antibiòtics d’ús crític.
  • Registre obligatori de l’ús d’antibiòtics en PRESVET (sistema estatal de control de prescripcions).

NORMES DE FARMACOVIGILÀNCIA

 

• • Obligació de notificar qualsevol efecte advers detectat en un animal després de l’administració d’un medicament.
  • Les clíniques han de col·laborar amb les autoritats en la farmacovigilància i garantir l’ús segur dels medicaments.

PUBLICITAT I INFORMACIÓ ALS CLIENTS

 

• • Els veterinaris han de garantir que la informació sobre medicaments sigui clara i veraç.

🚫 No es pot fer publicitat de medicaments amb prescripció als clients.
 
📢 Obligació de promoure l’ús responsable dels medicaments i educar els propietaris sobre la seva administració correcta.

QUÈ DIU SOBRE LA VENDA DE MEDICAMENTS VETERINARIS?

 

El Reglament (UE) 2019/6, aplicable des del 28 de gener de 2022, estableix normes comunes per a la fabricació, distribució, prescripció i dispensació de medicaments veterinaris a la Unió Europea.

 

📜 Article 105 del Reglament (UE) 2019/6:

• • • Dóna als estats membres la possibilitat d’autoritzar els veterinaris a dispensar medicaments als seus pacients, però no obliga a fer-ho.
    • Especifica que la venda de medicaments ha de ser supervisada per autoritats competents per garantir la seguretat i el bon ús dels medicaments.

Conclusió: El Reglament permet als estats membres decidir si els veterinaris poden vendre medicaments o no. Això significa que Espanya i Itàlia no incompleixen directament la normativa europea, però sí apliquen una interpretació més restrictiva que la d’altres països de la UE.

 

1️⃣ Obligacions de registre i identificació

• Tots els animals de companyia han de ser identificats i registrats en una base de dades oficial.
• Els veterinaris tindran un paper clau en la implantació i verificació dels sistemes d’identificació.

 

2️⃣ Responsabilitat en la lluita contra l’abandonament

• Les clíniques hauran de denunciar casos de maltractament o abandonament si detecten signes evidents durant les consultes.
• Es reforça l’obligació de notificar als registres oficials qualsevol intervenció en animals que no estiguin degudament identificats.

 

3️⃣ Prohibicions i limitacions en actuacions veterinàries

• Es prohibeixen mutilacions estètiques com el tall de cues i orelles, l’extirpació d’ungles i dents, excepte en casos estrictament justificats per salut.
• Regulació estricta dels tractaments que puguin afectar el benestar de l’animal, assegurant que s’evitin pràctiques innecessàries.

 

4️⃣ Regulació de la cria i venda d’animals

• Només els criadors autoritzats poden vendre animals; les clíniques veterinàries no podran facilitar la venda directa.
• Es promou l’adopció responsable, i els veterinaris poden jugar un paper clau en la conscienciació dels propietaris.

 

5️⃣ Obligació de promoure la medicina preventiva

• S’impulsa un major control sanitari amb vacunacions i desparasitacions obligatòries segons cada espècie.
• Es fomenta el seguiment veterinari regular per garantir el benestar animal a llarg termini.

 

6️⃣ Canvis en l’administració d’eutanàsia

• L’eutanàsia només es podrà practicar per criteris estrictament veterinaris, mai per motius econòmics o falta d’espai.
• Es prioritzen alternatives com l’adopció o el trasllat a refugis abans de considerar l’eutanàsia.

PRESCRIPCIÓ DE MEDICAMENTS: RECEPTES OBLIGATÒRIES

 

• • Tots els medicaments subjectes a prescripció veterinària han de complir amb els nous requisits de la recepta (identificació de l’animal, règim posològic, duració, temps d’espera, etc.).
  • La validesa d’una recepta per antimicrobians és de 5 dies; per altres medicaments varia segons el tipus de tractament.

🚫 No es permet la prescripció “off-label”, és a dir, no es poden modificar dosis, via d’administració o indicacions fora de la fitxa tècnica del medicament.

  

📢 Prescripció excepcional:

• • Només es pot receptar un medicament humà si no hi ha cap alternativa veterinària
    disponible seguint la cascada de prescripció.
  • La justificació d’aquesta prescripció ha de quedar registrada.

 

DISPENSACIÓ DE MEDICAMENTS

 

🚫 Prohibida la venda directa de medicaments per part dels veterinaris.

 

• • Els veterinaris poden cedir medicaments només en casos justificats per garantir la continuïtat del tractament.
  • Excepció: Poden tenir un botiquí veterinari, però només per a l’administració en animals que estiguin sota la seva cura.

 📢 Antimicrobians i antibiòtics sota control estricte:

• • S’han de prescriure segons la classificació de risc de l’EMA (Agència Europea del Medicament).
  • El veterinari ha de documentar i justificar qualsevol ús de metafilaxi (tractament d’un grup d’animals per prevenir infecció).
  • En alguns casos, és obligatori un antibiograma per justificar l’ús d’antibiòtics d’última generació (grup A i B).

 

OBLIGACIÓ DE REGISTRE I CONTROL

 

Registre de prescripcions a PRESVET (GTR):

• • Totes les prescripcions d’antibiòtics s’han de notificar electrònicament a PRESVET en un termini de 15 dies hàbils.
  • Les receptes de “no dispensació” (ús de medicaments sobrants) també han de ser notificades.

Gestió documental i responsabilitat del veterinari:

• • Les clíniques han de conservar durant 5 anys totes les receptes i justificacions de prescripció excepcional.
  • En cas d’inspeccions, han de poder demostrar el compliment de la normativa.

GESTIÓ DE MEDICAMENTS I RESIDUS

 

Eliminació de medicaments caducats o sobrants:

• • Les clíniques han de gestionar correctament els residus de medicaments segons la normativa de residus i sostenibilitat.
  • Està prohibit retornar medicaments sobrants al proveïdor per a la seva comercialització.

Venda en línia i a distància:

• • Només farmàcies i establiments detallistes poden vendre medicaments veterinaris per Internet.

🚫 Està prohibit vendre medicaments amb recepta a particulars a través de canals online.

CASCADA DE PRESCRIPCIÓ

 

Primera opció: Medicaments veterinaris autoritzats per a la mateixa espècie.
(Si hi ha un medicament autoritzat a Espanya per a la mateixa espècie i indicació, s’ha d’utilitzar obligatòriament).

Segona opció: Medicaments autoritzats per a una altra espècie o indicació.

Un medicament veterinari autoritzat per a una altra espècie amb la mateixa indicació.

Un medicament veterinari autoritzat per a la mateixa espècie però per a una altra indicació.

Tercera opció: Medicaments veterinaris de la UE.

Un medicament veterinari autoritzat en un altre estat membre de la UE per a la mateixa indicació o espècie.

 

Quarta opció: Un medicament de medicina humana autoritzat a Espanya.

En aquest cas, el veterinari ha de comunicar-ho a l’autoritat competent si es tracta d’un medicament immunològic o antimicrobià.

 

Última opció: Fórmules magistrals

Si cap de les opcions anteriors és viable, el veterinari pot prescriure Una fórmula magistral preparada per un farmacèutic, feta específicament per a l’animal.

CONCLUSIONS

Més càrrega burocràtica:

• • Els veterinaris hem de seguir requisits més estrictes i dedicar-li més temps per a la prescripció en comparació amb altres professionals sanitaris.
  • Hem de justificar en molts casos la nostra decisió terapèutica davant les autoritats competents.
  • Estem obligades a utilitzar el GTR.

Menys confiança en el nostre criteri clínic:

• • Estem obligades a seguir les fitxes técniques o prospectes obsolets dels fàrmacs, encara que hi hagi estudis recents que indiquin dosis, indicacions o especies diferents.

Prohibida la dispensació:

• • Som els més qualificats/des i aixi ho hem demostrat (estudiem farmàcia i el farmacèutics no estudien veterinaria), per a la dispensació dels fàrmacs d’us veterinari.
  • No cometem errors, tenim sempre estoc i podem dispensar dosis justes (evitant malbarataments i sobrecostos).

ANSIETAT I ESTRÈS A LA PROFESSIÓ.
PER SEGUIR EL NOSTRE CODI DEONTOLÒGIC I SALVAR VIDES O EQUIVOCAR-NOS EN UN EXCEL…
LES MULTES PEL VETERINARI PODEN ARRIBAR A 1.200.000€

Enllaços

MAPA (Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació)

DACC (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) (Abans DARP)

AEMPS (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris)

PRAN (Plà Nacional Resistència Antibiòtics)

Categorització d’antibiòtics (PRAN)

Categorització d’antibiòtics (EMA: Agència Europea de Medicaments)

Llei 44/203 (ordenació professions sanitàries)

Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes zoosanitaris.

Reial Decret Legislatiu 1/2015, que aprova la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

Reglament (UE) 2019/6 del Parlament Europeu sobre medicaments veterinaris

Llei 7/2023 de Protecció dels Drets i Benestar dels Animals

RD 666/2003